Finalment cau el toro d'Osborne.

Sessió negra.

No te rindas. Videoclip de KOP.

Diego Sànchez, 8 anys segrestat per l'estat.

Comunicat d’en Diego Sànchez en motiu del 8è aniversari de Rescat

Alguns de vosaltres ja em coneixeu, per a olts d’altres tant sols sóc una foto o un comentari de tal o qual persona perquè ja porto vuit anys intra-murs i molts de vosaltres segurament sou molt joves. Els que em coneixen saben que no em sento gens còmode escrivint aquestes quatre ratlles, a mi el que m’agradaria és fondre’m amb la meva família, que sou tots vosaltres, ser un dels que seu a taula i li llença un tros de pa al de la taula del davant, ser un dels que van a encartellar o pintar, dels que han preparat aquest acte… m’agradaira passar desapercebut i, per tant, no em sento gens còmode aquí dalt, sentint-me ara mateix el centre d’atenció, sentint que esteu pendents del que dic o deixo de dir, i és que… qui só jo per a dir què, per què jo aquí dalt i no tu, què he fet d’extraordinari? No he fet res, he fet el que haguéssiu fet molts de vosaltres si se us hagués presentat la possibilitat, i em mantinc ferm, que és el que també feu vosaltres. Els que haurien de ser aquí dalt parlant són aquelles persones que s’han mantingut fermes al llarg de tota la seva vida, demostrant que la rebel.lia no és una malaltia de la joventut, aquesta gent sí que s’ho mereix tot, però nosaltres… nosaltres acabem de començar a viure, tot just vam agafar ahir el relleu de la lluita.
Com ja us he dit, fa 8 anys que em van detenir, també fa 8 anys que va néixer Rescat, i això implica que el proper any possiblement s’acabaran les distàncies per a mi i la cel.lebració la farem plegats, el celebrarem plegats perquè tant en Zigor com jo segurament ja serem al carrer, però Rescat continuarà existint, perquè la solidaritat no és amb ell o amb mi sinó amb la lluita, i la lluita per desgràcia i per sort continuarà, per desgràcia perquè vol dir que la nostra continua essent una nació oprimida, i per sort perquè som un poble digne i lluita pels seus drets, i ja sabeu que on hi ha lluita hi ha repressió, i on hi ha repressió hi ha solidaritat.
Una forta abraçada i fins aviat, us estimo!
Amnistia presos i preses polítiques!
Independència i socialisme!

Diego Sánchez Burria
CP Brians I
Febrer 2009

Como estar tan seguro de tu opinión?
Como creer que la tuya es la mejor?
No ves como esta todo,
que todo esta podrido,
y lo bueno dura siempre poco.
Nada me convence, nada por completo,
todo tiene un lado malo y otro bueno.
Yo siempre dudo, no doy nada por sentado,
por eso temo a los que ciegamente creen.
Esos siempre son los que mas daño hacen,
los que en momentos duros
anteponen a sus sentimientos sus ideas,
esos son los mas peligrosos, son los peores.
Mi ideología ,mi propio dios,
mi camino y mi propia dirección,
mi moralidad ,mi propia verdad
y mi propia realidad.
Yo solo se lo que no quiero.

Belfast

La victòria política d'una mobilització immediata

*En David va ser detingut la nit de reis. Sobre ell requeia una ordre d'empresonament ordenada per la jutgessa Isabel Gallardo del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona. Una condemna d'any i mig pels disturbis del llunyà 12 d'octubre del 98 amb els antecedents d'insubmís. Una concentració immediata a les portes de la comissaria, i posteriorment a les portes dels jutjats, van fer dubtar la jutgessa de guàrdia de Vilafranca: en David guanyà deu dies? llavors l'allau de solidaritat ha recorregut tot el territori català: concentracions, manifestacions, actes de tota mena? Finalment un recurs al provincial de Barcelona, resolt pel magistrat Enrique Rovira del Canto, famós per la seva obsessió contra en Franki de Terrassa, no ha pogut fer el que era inevitable: posar fi a l'amenaça de presó contra el David.

En una llarga exposició de raonaments jurídics, la secció 7a resol prescrita la pena pels fets del 12 d'octubre del 98.

L'avís ha estat fet. Sabem prou bé que allò que anomenen "justícia" està farcida de Gallardos i altres personatges que no desaprofiten cap ocasió per mirar de colpejar-nos ben fort.

Hem sabut respondre. Hem estat atentes i les hem forçat a rectificar. Hem evitat la presó del David i el més important, amb ell al capdavant, hem demostrat, un cop més, saber encarar la seva imposada "justícia" amb el cap ben alt.

Felicitats a tots i a totes! A la família, a les amistats, al veïnat sencer de Vilafranca!
I continuem el combat, amb en Karim, en Jona, els dos de Manresa, els 13 de Gandia... Que ningú ho dubti, guanyarem!

*extret d'Alerta Solidària

Judío Cabrón !!

La setmana passada va començar la MALA SANGRE TOUR, la gira dels Soziedad Alkólika, després del seu últim disc (Mala Sangre, 2008).

Faran una parada aquest cap de setmana a casa nostra, fen els dos únics concerts de la gira als PPCC. El divendres els trobarem a València (sala Mirror) i el dissabte a Roda de Ter (sala Bac Art).

Ké vueltas da la vida, pero ké haces tú
akí, es que ya no te acuerdas,
nos vimos en berlín.
fue una madrugada de akel invierno
hostil, en una mazmorra, a punto de morir
no sabes si llorabas, de rabia o de
dolor, yo vi caer tus lágrimas entre
sangre y sudor.
Fue sólo ayer cuando el nazi disparó en
tu sien, sólo ayer, el campo de
concentración, sí fue, sólo ayer
tortura y persecución, fue sólo ayer,
suplicando de rodillas tu perdón.
¿ahora kién?, kién es el asesino
¿ahora kién?, kién mata sin razón
¿ahora quién?, utiliza las torturas
¡ahora tú! judío cabrón.
Ké vueltas da la vida, pero ké haces tú akí,
esque ya no te acuerdas, nos vimos en berlín.
fue una madrugada de akel invierno
hostil, en una mazmorra, a punto de morir.
no sabes si llorabas, de rabia o de
dolor, yo vi caer tus lágrimas entre
sangre y sudor,
judío cabrón!!

SIONISME = COLONIALISME
ESTAT D'ISRAEL TERRORISTA!
LLIBERTAT PEL POBLE PALESTÍ!

El vómito ja està aquí!

La MP està de carnestoltes.

*El 21 de febrer s'ha organitzat el carnestoltes de la MP.

Començarà a les 18h al CP La Fadulla amb un cercatasques pels bars més mítics de la ciutat. És indispensable anar disfressada.
Després del cercatasques es farà un sopar al cafè l'Havana. Si us voleu apuntar al sopar ens ho teniu que dir abans del dia 13 de febrer (important !!).

Per acabar la festeta de disfresses, hi ha festa al vermell amb els black kiss, al murri i a al cso valldaura, on toquen els GAZAPOS.

Totes estem convidades !

*text extret de la MP

Cinquième soleil

Prou repressió política.

Dissabte 7 de Febrer, el grup de suport al Jona organitza un sopar de tapes al popular preu de 5 € al centre social autogestionat Can Vies, al barri de Sants de Barcelona. Desprès del sopar hi haurà kafeta amb música ballable a càrrec del PD's més molongis.

Esteu convidades!

***ÚLTIMA HORA SOBRE EL CAS DEL DAVID***

Aquesta tarda s'ha comunicat a l'equip d'advocats del DAVID DE LA FORNAL, que el jutge de l'Audiència Provincial que haurà de decidir sobre el recurs presentat contra l'ordre de empresonament, serà el Sr Enrique Rovira del Canto. Aquest personatge, antic jutge militar (!!!), és el reposable de l'empresonament d'en Franki de Terrassa)que va ser condemnat a més de 2 anys de presó per ultratge a la bandera espanyola.

Tenim serioses sospites que Sr Enrique Rovira del Canto s'ha interessat personalment per resoldre el recurs presentat contra l'ordre d'ingrés a presó dictada per la jutgessa del Penal 15 de Barcelona Isabel Gallardo.

Com tothom podrà comprendre això no és una bona noticia.
Cal estar alerta i participar de les mobilitzacions.

Servando Rocha.

Anem a parlar una mica de Servando de la Rocha. L'autor del llibre que fa uns dies parlàvem en el CONFLICT BLOC, per l'edició del llibre "Agotados de esperar el fin - Subculturas, estéticas y políticas del desecho " (Virus Editorial, novembre 2008).

Avui ens centrarem amb el llibre de "Historia de un incendio, de la Comuna de Paris al advenimiento del punk" del mateix autor. Aquest ens narra a través de les més de 500 pàgines la història d'activistes culturals com els americans Motherfuckers, els anglesos protopunks de King Mob o els enigmàtics situacionistes amb base a París ... Pàgines plenes d'experiències i il.lusions utòpiques, de vanguardies gamberres i sobretot de molt desenfrenament punk!

Historia de un incendio, presenta numeroses vies comunicatives, on trobem una quantitat de documentació que descobreix tresors amagats i n'actualitza de nous. Té el gran mèrit de que, darrera la seva lectura, aconsegueix transportar a la lectora al apassionant terreny de batalla de l'art i la política que en 200 anys d'història, ha estat sempre explicada d'una forma partidista, fragmentada, parcial o academicista.

Us recomanem (si us interessa el tema) aquest llibre - aventura / llibre - arma, si voleu viatjar pel mig de la comuna de París, Zurich o Londres.

Bona lectura!

Condemnats els dos manresans que atacaren el Toro d'Osborne.

El Jutjat Penal núm. 10 de Barcelona ha dictat condemna contra els dos independentistes manresans que van protagonitzar l'enèssim sabotatge al Toro d'Osborne. La sentència ha quedat fixada en 8 dies de presó eludibles pel pagament de 192 euros per cap.
La polèmica entorn del símbol espanyol, el darrer en el Principat, ha estat reoberta gràcies a l'acció dels dos militants de maulets . De fet, lluny de desdir-se de la seva autoria, els dos independentistes van afirmar davant el jutge la seva intenció legítima de posar fi a una imposició espanyola més sobre el nostre poble. Ara, la coherència dels dos condemnats els porta a un nou desafiament: així com creuen legítim esbotzar la imatge del Toro, rebutgen la legitimitat del tribunal espanyol i per tant desobeiran la pena imposada. Tot plegat, així com noves mobilitzacions que s'inicien el dia 7 de març a la localitat del Bruc.

Prenem els carrers.

Company meu. Answer

+info: www.myspace.com/answer1997

Agotados de esperar el fin

Subculturas, estéticas y políticas del desecho

Servando Rocha

*De pronto, grupos de jóvenes exhibían un profundo desprecio hacia la figura del profesor, el policía o sus mayores. Pero sucedían cosas todavía más sorprendentes: ruido de cristales rotos en mitad de la noche, peleas y navajas brillantes rasgando los asientos de los locales que programaban conciertos de rock and roll. El adolescente, como tal, apareció, y con éste, atroces visiones de grupos salvajes armados con motos y modern jazz, frenéticos bailes en la calle o en los pasillos del cine, cabellos cubiertos de grasa, droga como comunicación e introspección, cabezas rapadas, canciones que anunciaban un apocalipsis y colapso total inminentes, camisas rotas mostrando los malditos rostros de Bakunin o Charles Manson. Si James Dean o el desafiante Marlon Brando fueron los símbolos de toda una generación, la subcultura punk resucitó otros monstruos. Jack el Destripador parecía pasear su horrible figura por King's Road... El presente ensayo no deja de ser un borrador que debiera ser convenientemente completado y revisado, en definitiva: ser puesto contra las cuerdas de la dialéctica. Aun así, sus pretensiones son las de lograr «leer lo que nunca fue escrito» (Hofmannsthal) acerca del estilo punk y otras subculturas surgidas tras la Segunda Guerra Mundial, como la teddy boy, rocker, mod o skinhead. Igualmente, se exponen ciertas implicaciones que afectan a lo subcultural, como la estetización de la guerra y el concepto de desecho en el estilo y la moda. Lo más complicado de tales planteamientos -como indagar el espíritu que subyace en las subculturas y el estilo- es, asimismo, analizado desde la perspectiva de lo posmoderno y el fin de la historia. Estas breves palabras, ambiciosas por otro lado, deberían bastar para entender las intenciones de su autor.

*Extret de www.viruseditorial.net

La mère des enfants perdus